La bona fe de Barto

Aquesta nit, el Barça s’enfrontarà al Màlaga en la 21ena jornada de Lliga. Serà el primer partit que Josep Maria Bartomeu veurà des de la posició més preferencial de la llotja, la de President del FC Barcelona. Dimecres, just després del partit de copa a Llevant, coneixíem la notícia a través de La Vanguardia que Rosell s'estava plantejant deixar la presidència, i no van passar ni 24 hores que ja havia dimitit. Tot ha passat molt ràpid i encara ens hem d’acabar de fer a la idea que tenim un president nou.

Reportatge sobre Rafa Nadal

Us deixo l'enllaç del reportatge que vaig realitzar sobre Rafa Nadal per a l'assignatura de ràdio del Postgrau.

Compta amb la intervenció de Jaume Boix (periodista de Catalunya Ràdio), Karim Perona (preparador físic de Tommy Robredo i amic de Nadal) i Tomàs Carbonell (extennista comentarista dels partits a TVE), sense oblidar la postproducció sonora de Joan Peiron.

El fet de parlar sobre Rafa Nadal va ser totalment aleatori.

Espero que us agradi!

El cop de gràcia

No es pot pas dir que a Can Barça ens avorrim aquests últims mesos. Si primer eren les crítiques o les anàlisis (depenent del bàndol que t’ho miris) del joc de l’equip, les quals han acabat esborrant el somriure del Tata Martino, ara són els múltiples afers judicials que planegen per sobre del club provinents de totes bandes. I, per acabar-ho d’adobar, el cop de gràcia d’aquest matí, que ho ha acabat d’embolicar tot plegat. En declaracions a El Món a Rac1, Leo Messi, des de l’Argentina ha parlat per primera vegada des de fa un grapat de dies. Evidentment ha negat les acusacions sobre un blanquig de diners dels bolos de l’estiu a través d’una xarxa de narcotràfic i també qualsevol intent de fer que el seu pare deixi els càrrecs de la fundació.

Però la cirereta del pastís ha arribat quan ha respost a les acusacions de Javier Faus (que va dir fa uns dies que no veia perquè calia renovar el contracte del jugador, quan ja s’havia fet l’any passat), assegurant que el directiu “no en sap res, de futbol, i vol dirigir el Barça com si fós una empresa” i que “el Barça, el millor equip del món, mareix ser representat també pels millors dirigents”. Messi, amb un to de certa crispació, sorprenia d’aquesta manera amb unes declaracions poc habituals en ell. Un jugador que normalment no surt dels tòpics, ha obert una guerra pública sense precedents que, de ben segur, no agradarà gens a la junta, però el jugador fa bé de defensar la seva postura i aixecar, per primera vegada, la veu contra un atac que prové del mateix club. I és que, què fa més mal: unes acusacions externes que segurament només intenten desprestigiar el jugador o un afer intern que afecta el futur del millor jugador del món dins del Barça? Crec que no hi ha dubte.

De nou, un nou símptome que les coses no s’estan fent bé i que, com deia ahir Joaquim Maria Puyal a l’entrega del premi Vázquez Montalbán davant del president Rosell, el foc creuat malauradament segueix sent inevitable. El periodista ahir demanava que aquest foc creuat fós menys intens, i avui justament ha passat a nivell màxim, amb la llança que ha enviat el millor jugador del món des de l’Argentina.

Mentrestant, Rosell intenta emmascarar-ho tot amb el seu gran projecte, la remodelació de l’estadi, i somriu fent veure que tot està sota control, però la veritat és que la junta té massa fronts oberts que cal solucionar ràpidament. Ara se’ls en suma un últim que afecta l’àmbit esportiu, el que al capdavall interessa més a la gent. El president va assegurar que mentre ell fós al càrrec, faria el possible perquè Messi es quedés. De moment, sembla que el jugador no està gaire satisfet amb qui gestiona el club i ja hi ha veus vaticien una sortida del crack argentí molt abans del que ens imaginem. El futbolista ha assegurat que mai ha exigit ni cap millora ni cap renovació. Si no s’arreglen les coses, potser cada cop tindrà menys ganes fins i tot d’acceptar-ne una.

Publicat també a Passió Esportiva.

Esport universitari: on el resultat és el menys important

Ja és prou conegut que la vida universitària va més enllà de l’assistència a les aules i l’obtenció d’un títol. Una de les opcions que tenen els estudiants és ocupar temps lliure practicant esport, i totes les universitats ho solen posar molt fàcil. A Catalunya, no n’hi ha cap que no tingui servei d’esports i sempre hi ha un alt percentatge d’estudiants que en fan ús.

Aquest any, la Universitat de Vic és la coordinadora dels Campionats de Catalunya Universitaris i, dimarts passat (3 de novembre), la ciutat acollia la 1a jornada de Waterpolo. Els equips de la Pompeu Fabra, de la Politècnica i de la mateixa UVic es van reunir al Club Natació Vic-ETB, on jugarien l’anada del torneig, tres partits de quatre parts (i de sis minuts cada part), cosa que els faria enfrontar-se tots entre ells.

Aviat quedaria clara la reflexió més important de la jornada: el resultat és el menys important de tot plegat. “El que volem és que els estudiants s’ho passin bé i practiquin esport”, explica Ramon Verdaguer, responsable del Serveid’Esports de la UVic, que també destaca la importància de disposar d’aquesta eina en un entorn universitari: “Els esports cada vegada estan entrant més a la vida de les persones”. A la Universitat de Vic, un 36% dels estudiants s’han fet el carnet d’esports, que permet gaudir de servei de piscina, gimnàs i activitats i cursos diversos, i uns 200 participen en competicions, formant part d’algun dels 13 equips que s’ofereixen, entre els quals futbol, bàsquet, rugbi, tennis o, el que ens ocupa, waterpolo.

La UPC i la UVic van disputar el primer partit

El primer partit finalitza 13-0 favorable a la UPC. Un cop els jugadors surten de la piscina és moment per saber com es viu l’esport universitari des de dins. Carla Fargas és l’entrenadora d’aquest equip, que és mixt. Ella també és jugadora de waterpolo (amb el CN Manresa, l’any passat va estar a punt de pujar a 1a Divisió d’Honor) i, durant la jornada de Vic, també és l’àrbitra. La feina d’entrenadora no és fàcil: “És el segon any que la Universitat de Vic té un equip de waterpolo. Hem millorat respecte l’any passat, i molts jugadors han continuat aquest any, però és complicat enfrontar-se a altres universitats, amb jugadors que ja fa temps que juguen a waterpolo”. Fargas també treu tota rellevància en el resultat: “El que és important és passar-s’ho bé i aprendre. Tot i així, esperem que cada any es vagin apuntant més estudiants i ja veurem on podem arribar, però com que és un esport minoritari costa que la gent s’animi a venir”.

Carla Fargas dóna instruccions a l'equip durant la mitja part

Els jugadors també valoren molt positivament practicar esport a nivell universitari. Albert Cuello, estudiant de Multimèdia i porter de l’equip, hi veu una manera de gaudir entre un bon ambient: “A mi m’agrada molt l’esport. Però, a més del que ens pot aportar el fet de jugar a waterpolo, a l’equip tot som amics, sortim de festa i fem sopars”. L’equip entrena una hora a la setmana, així que els jugadors no tenen problemes per compaginar-ho amb els estudis, però, tot i entrenar poc, Cuello remarca que s’està notant millora respecte el primer entrenament, sobretot perquè aquest any disposen de molts més jugadors i tots s’hi han implicat molt des del principi. “Hem de seguir millorant i l’any que ve segur que encara estarem més bé”, diu el porter.

La Pompeu Fabra acaba arrasant als altres dos partits, 6-12 contra la Politècnica i 4-21 contra la UVic. Però per als nois i noies de Vic, haver fet 4 gols ja és important. I encara ho és més haver passat una bona estona practicant l’esport que els agrada, saber que cada setmana podran gaudir de l’entrenament i que s’ho passaran d’allò més bé gaudint de sopars i festes. Per a un universitari, la biblioteca, les aules i les hores davant d’un ordinador o un llibre són només una petita part de l’engranatge d’una de les millors etapes de la vida. És una sort que l’esport en sigui una altra peça i que cada cop estigui prenent més importància.

Un moment del partit entre la UPC i la UVic

Esportistes, seleccions i catalanitat

Inauguro aquest blog amb la intenció d'anar-hi incloent diferents treballs realitzat dins del Postgrau en Periodisme Esportiu que estic cursant a la Blanquerna o reportatges fets per lliure.

La primera entrada servirà per donar a conèixer un projecte que parla d'esportistes catalans relacionats amb les seleccions. Un recull que posa de manifest els problemes amb què es troben els esportistes catalans per expressar la seva opinió política. Conflictes amb la selecció espanyola, però fins i tot també dins de la catalana. També hem posat èmfasi a les qüestions jurídiques que envolten la relació jugadors-selecció, i hem aprofitat el treball per també mencionar aquelles persones que, si bé no han estat protagonistes directes, s'han pronunciat sobre la selecció catalana o el procés sobiranista de Catalunya.

El treball, realitzat conjuntament amb Àngel Gallardo, Pau Fortuny i Víctor Núñez, compta amb la col·laboració, entre d'altres, d'Ivan Tibau, Toni Freixa o Jeroni Rañé.

Clicant a la següent imatge, accedireu al web on s'ha muntat el reportatge: