La bona fe de Barto

Aquesta nit, el Barça s’enfrontarà al Màlaga en la 21ena jornada de Lliga. Serà el primer partit que Josep Maria Bartomeu veurà des de la posició més preferencial de la llotja, la de President del FC Barcelona. Dimecres, just després del partit de copa a Llevant, coneixíem la notícia a través de La Vanguardia que Rosell s'estava plantejant deixar la presidència, i no van passar ni 24 hores que ja havia dimitit. Tot ha passat molt ràpid i encara ens hem d’acabar de fer a la idea que tenim un president nou.

Rosell ha fet bé de plegar. Si se sentia pressionat, amenaçat i sense forces per seguir, el millor era que ho deixés. El cas Neymar s’ha complicat molt. El club finalment ha explicat els detalls de l’operació, però de moment la querella segueix en peu i el jutge decidirà si els 40 milions pagats al pare de Neymar són una indemnització (com diu el club) o una prima de fitxatge (cosa que podria ser il·legal). Amb tot, Rosell se’n va amb tres icones del club com Guardiola, Abidal i Pete Mickeal enfadades pel tracte rebut, girant l’esquena a Johan Cruyff, havent implantat la marca Qatar i relegant Unicef al cul, sense construir la grada jove per culpa de les seves relacions amb els Boixos Nois i amb la majoria en contra en el tema dels menors al Camp Nou. Cal valorar, però, que ha iniciat el necessari procés de reforma de l’estadi (malgrat que el pressupost s’hagi inflat molt més del que havia dit en campanya) i que s’han aconseguit títols importants com la Champions de Wembley o el Mundial de Clubs del Japó el 2011 durant la seva presidència.

Ara Bartomeu haurà d’afrontar uns quants assumptes de força complexitat: el referèndum del Camp Nou, la continuació del cas Neymar i, sobretot, el fet de ser un president que els socis no han votat directament. els estatus li ho permeten, però tant si les coses van bé com no, el més legítim seria convocar eleccions al juny. Potser la gestió fins a l’estiu és impecable i surt reelegit! De moment, a la primera roda de premsa vam veure un Bartomeu tranquil (després de superar els nervis dels primers minuts), segur d’ell mateix, clar, contundent i amb la intenció, o almenys això sembla a priori, de voler esmenar els errors de transparència del mandat de Rosell. Sembla ser que en Barto (tal com l’anomenen els més propers) és un home de bona fe, que mai busca la polèmica i que sempre té bones paraules. Alguns diuen que és massa bona persona per ser el màxim dirigent del Barça. Però potser ja aniria sent hora que la figura de president es vagi allunyant d’aquesta faceta de l’empresari amb negocis tèrbols. Avui veurem si el nou president s’estrena amb una victòria del primer equip de futbol. Des d’aquí li desitjo tota la sort que qualsevol president es mereix.